PROGRESSIU, PER QUÈ TANTA GENT ES QUEIXA?
Tots coneixem algú que diu que l’han “entavanat” amb un progressiu que no l’hi ha funcionat. Com la graduació i el tipus de disseny d’una lent pot fer que la visió sigui un èxit o un fracàs?
Quan entrem a la vista cansada (o presbícia), que abans era al voltant dels 45 i ara s’ha avançat 10 anys gràcies a l’estil de vida mil·lenial, ens adonem que per veure-hi bé de prop i de lluny necessitem dues ulleres diferents. Si tenim la sort de no tenir graduació de lluny o ser moderadament miops podem fer-ne prou amb una sola . Per la resta dels “mortals” el progressiu és el nostre gran aliat, però també es pot convertir en un gran problema.
Si voleu saber què és cada cosa (miopia, hipermetropia, astigmatisme, vista cansada, progressiu,...) visiteu la nostra secció FAQ que segur que us resoldrà molts de dubtes.
Entrant en matèria: Què és el que molesta tant d’una lent progressiva? Tenint en compte que cada cas és un món (perquè cada persona té una graduació, una manera de moure els ulls i unes tasques diàries diferents) personalment diferenciaria els quatre principals “enemics” de l’adaptació d’un progressiu en:
- Persones que volen fer servir la ullera progressiva i treballen amb molts dispositius digitals
- Usuaris neòfits de lents que salten al progressiu quan el problema ja està encarcarat
- Falta de cohesió entre la qualitat del progressiu i la flexibilitat visual individual
- Consum de fàrmacs antidepressius, relaxants musculars i estats d’ansietat i estrès
Quan pensem en vidre progressiu hem d’entendre que es tracta d’una lent amb un recorregut de potències on quan mirem recte (posició principal de mirada) trobem la graduació per a tasques de lluny (conducció, televisió…) i a mesura que abaixem els ulls trobem les diferents distàncies intermèdies fins a una posició inferior límit on trobem les tasques de prop (33 o 40 cm en funció del progressiu).
Així doncs per què hi ha vidres que funcionen millor que d’altres? Si el retallat d’una lent monofocal ja és relativament complicat a escala òptica, la lent progressiva és una tasca de precisió com la construcció del Taj Mahal. Hem de pensar que a l’existir diferents potències en una mateixa lent és necessari sacrificar la qualitat òptica en certes posicions de mirada (més exactament les laterals) i existeix un defecte al qual els òptics anomenem balanceig (la sensació de moviment quan caminem com si ens tornéssim grumets de cop i estiguéssim en una barca).
Com m’ho haig de fer doncs per comprar un progressiu i encertar? Això no és una ciència exacte però el que sí que és veritat és que no regalen duros a quatre pessetes. Com millor sigui la lent progressiva més possibilitats tindràs d’acostumar-t’hi ràpid. Avui en dia pots fer-te fins i tot un progressiu a mida, facilitant el màxim l’adaptació (dóna un cop d’ull aquí per saber-ne més). Tingues en compte que les cases bones et donen una garantia d’adaptació de tres mesos, i això per què? Doncs perquè pot ser que el teu òptic fili prim i que tu el posis la ullera, però que la teva escorça visual sigui tant llepafils que necessiti un petit ajust.
Així doncs deixat aconsellar pel teu òptic de confiança, però no per un venedor d’ulleres, ja que recorda que també la muntura pot fer que no t’acostumis a un progressiu!
AITANA M.C.
Autodenominada optòloga