PERQUÈ COMPRAR ESPÈCIES A UN BASAR PERÒ NO TOCAR NI UNA ULLERA
Dites com “si les ulleres només són per veure… jo sempre m’he comprat les ulleres al tot a cent i he anat bé” i de com les ulleres no homologades suposen un perill per la salut.
A gasolineres, botigues de mobles, tots a cent, estancs, aeroports… i fins i tot a la botiga del museu del prado podem comprar-nos unes “ulleres”. Les cometes es troben ben posades, no es tracta d’un error, ja que no són ulleres si no lupes muntades en un marc al qual tots n’hi diríem ullera (perquè no se’ns acudeix dir: passa’m aquells dos trossos de plàstic que em poso a sobre del nas per guipar una mica més). I la pregunta com a professional de la salut que em faig (i em sorprèn que no es faci tothom) és: Jo no em compraria mai una dentadura, o un medicament a un establiment no autoritzat… així doncs perquè comprar-me una ullera?
Hauríem de diferenciar entre els dos tipus de mulleres (les anomenaré així per poder-les diferenciar de les ulleres reals sense m de mentideres) que podem comprar i que suposen un problema per la salut visual: les de lectura i les de sol.
En primer lloc les mulleres de lectura, sovint indicades amb graduacions d’entre +1,00 i +3,00 (i que cal diferenciar de les ulleres premuntades que sí es venen a establiments òptics i que no suposen un risc) es proven com qui es prova una sabata per veure si li va bé la mida. No existeix una mesura optomètrica que valori quina graduació és l’òptima per al nostre sistema, ni un control de qualitat que garanteixi que la graduació escrita a l’adhesiu és la que realment té aquell plàstic. No cal parlar de qualitat òptica del vidre, d’antireflectant o de tenir en compte alguna de les característiques de la persona que les fa servir, ja que tots sabem que un preu tan ajustat no pot estar lligat a una bona qualitat.
Per altra banda l’estrella de la perillositat visual se les emporten les mulleres de sol no homologades. Totes les ulleres solars que es venguin en un establiment òptic han de complir les normes UNE-EN ISO 12312-1:2013 i UNE-EN ISO 12312-1:2013/A1:2015 (si vols saber més sobre les qualitats i els diferents filtres d’ulleres solars fes clic aquí- disponible pròximament). Parlem clar i català: una ullera de sol ha de protegir-nos de la radiació de la llum visible i de l’ultraviolada, a més de proporcionar-nos una visió clara i còmode davant de l’enlluernament (i complir amb unes característiques mecàniques obvies).
“Totes les ulleres solars que es venguin en un establiment òptic han de complir les normes UNE-EN ISO 12312-1:2013 i UNE-EN ISO 12312-1:2013/A1:2015″
I quin és doncs el gran perill de les mulleres? El més important és en primer lloc: l’ús d’una lent fosca sense filtratge de la part nociva de la llum. Tots hem vist com de petites es fan les nostres nines quan ens toca la llum directa als ulls, doncs bé, aquest és el sistema natural de protecció que tenim per filtrar la llum dolenta que ens arriba. Si en el seu lloc fem servir una lent fosca que dilata la nostra pupil·la, però no parem la llum que ens pugui fer mal, li estem obrint la porta de bat a bat al que podria ser un desastre per al nostre ull. Per altra banda moltes d’aquestes mulleres tenen una petita graduació (tot i que no ens ho sembli a primer cop d’ull), a causa de una baixa qualitat òptica que és té en compte en la fabricació de les “lents”.
Així doncs, una ullera de sol barata sempre és dolenta? No sempre, a la teva òptica de confiança podràs trobar ulleres econòmiques que et garanteixin una bona salut ocular. Si tens dubtes sobre si estàs fent servir una eina inadequada per a protegir els teus ulls consulta al teu professional, no et quedis amb el dubte.
AITANA M.C.
Autodenominada optòloga